miércoles, 8 de octubre de 2008

Esperar desespera?


Diuen que tot el que es bo es fa esperar, que has de tenir paciència, però perquè?Perquè no podem adelantar-nos als aconteixaments i saber-ho ja!Ens passem el temps esperant que arribi allò que tan volem i després quan arriba passa volant i ni ens adonem. Tant de temps esperant perquè passin tan ràpid...
Alguns diuen que el que és maco és el camí que recorres per tenir-ho, aquella espera, aquell neguit...Si, si, el camí pot ser profitós i agradable i segur que aprèns moltes coses i et fa crèixer, però l'espera no és agradable!L'espera desespera!
Per tant, deixem d'esperar aquell moment, deixem de tenir aquell neguit i disfrutem del moment que sí tenim, d'això que està passant ara mateix, perquè quan hagi passat no haguem de pensar què ràpid que ha marxat!

4 comentarios:

€sth€r dijo...

Com va dir Antonio Machado:

"Caminante, no hay camino
se hace camino al andar"

No esperis... CAMINA!

Mar Corrales dijo...

Afirmatiu Sierra!!!! L'Esther te raó...

Carlos dijo...

Da un salto y agárralo con fuerza.

Espasa dijo...

Estimada, recorda sempre que:

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

II

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.