El món al revés

Mitjans d'octubre i avui dia de tardor: plujós i gris. Les coses segueixen igual per més que les intentis canviar. A més, quan més busques que alguna cosa canviï més es manté inalterable. Qui m'hagués dit que al acabar la carrera les coses anirian així??

Si ens posem a pensar, quan volem monotonia i tranquil·litat les coses que ens envolten comencen a alterar-se, hi ha una acumulació de circunstàcies que modifiquen tot el que t'envolta i la monotonia desapareix. En canvi, quan intentes fer un gir, quan vols que passi alguna cosa diferent, les hores es fan llargues i la monotonia és la teva amiga inseparable. És que les coses mai passen quan un vol?O és que no estem mai contents amb el que tenim?

Si més no, aquest temps em serveix per apendre del camí, un pas rera l'altre, sense aturar-me, però sense pressa.

Esperar desespera?

Diuen que tot el que es bo es fa esperar, que has de tenir paciència, però perquè?Perquè no podem adelantar-nos als aconteixaments i saber-ho ja!Ens passem el temps esperant que arribi allò que tan volem i després quan arriba passa volant i ni ens adonem. Tant de temps esperant perquè passin tan ràpid...
Alguns diuen que el que és maco és el camí que recorres per tenir-ho, aquella espera, aquell neguit...Si, si, el camí pot ser profitós i agradable i segur que aprèns moltes coses i et fa crèixer, però l'espera no és agradable!L'espera desespera!
Per tant, deixem d'esperar aquell moment, deixem de tenir aquell neguit i disfrutem del moment que sí tenim, d'això que està passant ara mateix, perquè quan hagi passat no haguem de pensar què ràpid que ha marxat!