El món al revés

Mitjans d'octubre i avui dia de tardor: plujós i gris. Les coses segueixen igual per més que les intentis canviar. A més, quan més busques que alguna cosa canviï més es manté inalterable. Qui m'hagués dit que al acabar la carrera les coses anirian així??

Si ens posem a pensar, quan volem monotonia i tranquil·litat les coses que ens envolten comencen a alterar-se, hi ha una acumulació de circunstàcies que modifiquen tot el que t'envolta i la monotonia desapareix. En canvi, quan intentes fer un gir, quan vols que passi alguna cosa diferent, les hores es fan llargues i la monotonia és la teva amiga inseparable. És que les coses mai passen quan un vol?O és que no estem mai contents amb el que tenim?

Si més no, aquest temps em serveix per apendre del camí, un pas rera l'altre, sense aturar-me, però sense pressa.

Esperar desespera?

Diuen que tot el que es bo es fa esperar, que has de tenir paciència, però perquè?Perquè no podem adelantar-nos als aconteixaments i saber-ho ja!Ens passem el temps esperant que arribi allò que tan volem i després quan arriba passa volant i ni ens adonem. Tant de temps esperant perquè passin tan ràpid...
Alguns diuen que el que és maco és el camí que recorres per tenir-ho, aquella espera, aquell neguit...Si, si, el camí pot ser profitós i agradable i segur que aprèns moltes coses i et fa crèixer, però l'espera no és agradable!L'espera desespera!
Per tant, deixem d'esperar aquell moment, deixem de tenir aquell neguit i disfrutem del moment que sí tenim, d'això que està passant ara mateix, perquè quan hagi passat no haguem de pensar què ràpid que ha marxat!

Un nou curs

Ha començat la tardor, tots han començat la Uni. Sembla que el Joan torna a agafar el curs amb forces, tot i que haurà de matinar molt dos dies a la setmana: entra a les 8!!
Jo mentres em passo els matins en plan maruji: netejo la casa, vaig al súper, busco feina...Menys mal que no estic realment a l'atur pk sinó encara seria més depriment. Que difícil que es fa aquest by-pass. Acabà la carrera va fer molta il·lusió, però la incertesa és complicada de fer passar. Sols aquella persona que es troba igual que jo em pot arribar a entendre (oi Esther??)

Mentre, van passant els dies i seguim esperant alguna novetat, tot i així, sóc feliç! S'ha de saber valorar el que tens en cada moment, veure la part positiva i com diuen: "No he de rendirme aunque caiga al andar"

La artista

Aki està ma germana, la k en breu em jubilarà!Amb el seu grup de Hip-Soul en un dels campionats.

Doncs si, som dos en un, pk per mandra de fer dos blogs, i ja que només tenim un Pc, doncs només fem un blog.

És el nostre primer blogg, estem una mica verds en el tema, xo mik en mik, anirem fent.